Parts d´un tronc

En botànica, el tronc és la part principal de la tija d'un arbre, situada entre les arrels i l'enforcadura de les branques principals, on comença la capçada. Està constituït per dues parts: la fusta, o teixit llenyós, al centre, i l'escorça a la perifèria. En el cas de les palmeres, el tronc, amb una estructura particular, sense ramificació i amb un diàmetre constant, s'anomena estípit. S'anomena rabassa, a la part del tronc d’un arbre o d’un arbust coberta per la terra, i de la qual arrenquen les arrels.

L'explotació industrial de la fusta es fa principalment aprofitant els troncs, mentre que les branques grosses són útils per fer aglomerat o pasta de paper. El tronc tallat del qual s'han separat la brancada i les arrels i del qual es poden treure peces de fusta com bigues o posts s'anomena roll. La part inferior del tronc que roman a terra amb les arrels quan es talla l'arbre és el soc, o la soca; aquest darrer mot de vegades s'utilitza també per designar el tronc sencer. Dels brots que surten espontàniament d'una soca tallada se'n diu tanys.

Fusta i Medi Ambient

Els sistemes dunars són acumulacions de sorra que se situen a la part seca de la platja i formen un ecosistema terrestre que conté una important flora i una fauna característica.

D'aquesta manera les dunes creixen a partir de la sorra que les ones transporten del fons del mar i que dipositen a la superfície de la platja en unes formacions que s’anomenen bermes de platja. La sorra de les bermes, en assecar-se en períodes de bon temps, és transportada per l'acció del vent cap a les dunes, que actuen com a reservoris o bancs de sorra.

La vegetació és molt important per a la generació de la duna.

 Les espècies vegetals que habiten al sistema dunar són espècies capaces de suportar condicions ambientals extremes com són una alta salinitat del sòl, elevades temperatures a l'estiu, el salobre del mar i els continus moviments de sorra

El Ministeri de Medi Ambient instal·larà a Menorca quatre passadissos de fusta per facilitar l’accés i evitar l’erosió a quatre platges de Menorca.

Projecte Europeu ECO

La consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador ha declarat que el Consell recolza i promou de manera decidida un desenvolupament sostenible i efectiu del territori i d’un turisme de qualitat a la Comunitat, “amb estratègies que potencien també el desenvolupament local i la identitat Mediterrània”.

Així s’ha manifestat la consellera en l’acte d’inauguració la jornada Nous enfocaments en el Regeneració Urbana d’Àrees Turístiques: Cap a un Turisme de Qualitat i Sostenible, on ha explicat que la Generalitat lidera el projecte d’innovació europeu ALTER ECO, al costat d’altres països del Mediterrani.

L’objectiu d’aquest programa és gestionar estratègies turístiques alternatives per a potenciar el desenvolupament sostenible local del turisme, promovent la identitat mediterrània. En aquest sentit, el govern valencià està treballant en projectes de recerca de regeneració urbana de la costa valenciana.

A continuació adjunte un video explicatiu del projecte ECO

L´edifici de fusta més alt.

L´edifici de fusta més alt està situat a la Bordeta a Barcelona, amb sis plantes i més de 25 metres d´altura.  

Un dels trets distintius del projecte és que està pensat per fomentar la vida comunitària. A l'edifici hi ha un menjador, una bugaderia i un espai de convidats perquè ho utilitzin tots els veïns. Elba Mansilla, una de les sòcies que entrarà a viure a l'immoble, espera que sigui "una experiència pionera" i que serveixi per "diversificar" les fórmules existents per accedir a un habitatge. El fet que siguin residents indefinits, just el contrari d'un contracte de lloguer habitual –ara de tres anys per llei-, considera que pot ajudar a teixir xarxa veïnal.

Al següents enllaços hi trobareu tota la informació.


https://www.naciodigital.cat/noticia/148075/edifici/fusta/mes/alt/estat/noves/maneres/viure/barcelona

https://www.househabitat.es/?lang=ca

Corpus lèxic de eines a l´Aula de tecnologia

Aglomerat, contraplacat, tablex, D.M, alicates de boca plana, alicates de boca rodona, alicates per pelar fils, alicates universals, broca, cargol de banc, cinta metrica, clau Allen, clau sisavada, clau d´estrella colzada, clau fixa, compàs de punta, davantal protector, escaire, gat, serjant, guants de protecció, llima, maceta de niló, martell de bola, nivell, peu de rei, puntes de senyalar, raspa, regle graduat d´acer, serjant de marqueteria, serra d´arquet, serra de marqueteria, serra de vogir elèctrica, soldador elèctric, tisores d´electricista, tornavís d´estrella, tornavís de boca plana, trepant de sobretaula, trepant portàtil, ulleres de protecció, xerrac.

Propietats de la Fusta

LA DURESA:

Resistència que la fusta oposa a ser penetrada per un altre cos o a ser treballada per eines de tall, com el ribot. Segons e´arbre de procedència, les fustes són més o menys dures.

LA FLEXIBILITAT

Propietat que presenta la fusta a ser deformada quan està sotmesa a uns esforços determinats i de corbar-se en el sentit longitudinal de les fibres sense trencar-se.

LA HIGROSCOPICITAT

Propietat que té la fusta d´absorbir i desprendre humitat. La higroscopicitat indica la quantitat, més o menys gran d´aigua que la fusta és capaç d´absorbir o eliminar.

Les fustes més poroses són menys denses o pesades. 

La proporció d´humitat d´una fusta és el percentatge d´aigua perduda en assecar-se al màxim, respecte del pes total de la fusta seca.

LA DENSITAT

Relació que hi ha entre la seua massa i el seu volum. Quan absorbeix aigua perquè la humitat és elevada, la massa i el volum de la peça de fusta augmenten, pero no són proporcionals.

En la fusta, la densitat oscil·la entre 0,3 i 0,8 g/cm3, la qual cosa indica que la major part de les fustes suren a l´aigua.

Sessions de la meua Unitat Didàctica: la Fusta

Sessió 1: Introducció del tema explicant els conceptes bàsics dels materials d’ús tècnic i guia d´Eines de l´Aula de Tecnologia per a treballar la fusta.

“Puzle d’Aronson”. Dividir el tema en cinc parts i cinc grups d´alumnes.

Sessió 2:“Puzle d’Aronson” fins l’explicació dels experts al seu grup.

Sessió 3:Realitzar el mapa conceptual amb la fusta. Realització de les activitats de les sessions anteriors.

Sessió 4:Finalització de les activitats de les sessions anteriors. Presentació oral del mapa conceptual pels grups de treball.

Sessió 5: Explicació de la documentació que ve amb el projecte per a aclarir i completar la informació. Entrega i explicació del “Guió del Projecte” Repartiment i explicació del material del projecte.

Sessió 6: Planificació del projecte i organització del grup de treball. Fase de construcció del projecte.

Sessió7: Construcció del projecte.

Sessió 8: Construcció del projecte.

Sessió 9: Prova escrita dels continguts de l’avaluació com a Tasca Final.

Sessió 10: Finalització del projecte. Els grups revisen el “Guió del Projecte”. Fase de comprovació del funcionament. S’ultima la presentació oral. A l’acabar la sessió s’entreguen els projectes.

Sessió 11: Presentació oral i avaluació del projecte seguint la rúbrica.

Continguts de la meua Unitat Didàctica: la Fusta

CONTINGUTS COGNITIUS 

ü    Disseny d’un prototip que done solució a un problema tècnic.

ü    Selecció de recursos materials i organitzatius amb criteris d’economia, seguretat i respecte al medi ambient per a la resolució de problemes tecnològics.

ü    Ús de les TIC per a col·laborar i comunicar-se.

ü  Utilitzar les eines i els aparells per a la seva funció específica i utilitzant les normes de seguretat apreses.

CONTINGUTS ACADEMICS

ü    Anàlisi morfològica i funcional d’objectes tecnològics.

ü    Elaboració de la documentació necessària per a la planificació de la construcció d’un prototip.

ü    Avaluació de prototips construïts

CONTINGUTS LINGÜÍSTICS

ü    Propietats textuals en situació comunicativa: adequació, coherència i cohesió

ü  Estratègies de comprensió oral.

ü Estratègies lingüístiques i no lingüístiques.

ü  Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatge cooperatiu                             CONTINGUTS CULTURALS I SOCIALS

         ü  Eines i les màquines-eines tradicionalment valencianes i como s´han desenvolupat fins l´actualitat.

         ü  Respecte i seguiment de les Normes de seguretat i salut de l’aula taller i les eines i aplicar-les a tots els àmbits

          ü  Criteris de normalització

Objectius de la meua Unitat Didàctica TILC ;La Fusta

OBJECTIUS COGNITIUS

1. Consolidar en l’alumnat hàbits d’estudi i de treball individual i col.lectiu.
2. Desenvolupar metodologies didàctiques innovadores que incloguen l’aprenentatge cooperatiu, els projectes interdisciplinaris, l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, així com la pràctica de l’educació inclusiva en l’aula.
3. Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyança i l’aprenentatge basats en l’adquisició de competències.

OBJECTIUS ACADÈMICS 

1. Adaptar el currículum i els seus elements a les necessitats de cada alumne, de manera que es proporcione una atenció personalitzada i un desenrotllament personal i integral de tot l’alumnat, respectant els principis d’educació comuna i d’atenció a la diversitat de l’alumnat propis de l’etapa. 
2. Orientar l’alumnat i els seus representants legals, si és menor d’edat, sobre el progrés acadèmic i la proposta d’itineraris educatius més adequats per a cada alumne.
3. Preparar l’alumnat per a la seua incorporació a estudis posteriors i per a la seua inserció laboral. 

OBJECTIUS CULTURALS 

1. Adquirir els elements bàsics de la cultura, especialment en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic. 
2. Desenrotllar bones pràctiques que afavoreixen un bon clima de treball i la resolució pacífica de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels altres. 
3. Desenrotllar una escala de valors que inclogui el respecte, la tolerància, la cultura de l’esforç, la superació personal i la responsabilitat en la presa de decisions per part de l’alumnat, la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la violència de gènere. 
4. Formar l’alumnat per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans.

OBJECTIUS LINGÜÍSTICS 

1. Utilitzar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculars d’ensenyament, valorant les possibilitats comunicatives de totes estes, i garantint l’ús normal, la promoció i el coneixement del valencià.

La Fusta

Què ès la fusta?

La fusta s´obté dels troncs, de les arrels i de les branques de diferents espècies d´arbres.

En primer lloc visualitzarem un vídeo on es mostra com es realitza la tala dels arbres per a l'obtenció de la fusta

La fusta s´obté dels troncs, de les arrels i de les branques de diferents espècies d´arbres, i les principals aplicacions són la construcció, la decoració d´interiors, la fabricació de mobiliari i estris, embalatges, etc.

Els components fonamentals de la fusta són la cel.lulosa, la lignina, les sals minerals, les matèries resinoses i l´aigua. La proporció en què es troben aquestes substàncies ès diferent en cada espècie arbónica i determina en cada una d´elles les característiques específiques i les diferents aplicacions.

La cel.lulosa proporciona a l´arbre una estructura fibrosa que el sosté. La lignina fixa les fibres de cel.lulosa com si fos una mena de ciment. Per tant, la fusta és un material alhora fibrós i rígid. La cel.lulosa i la lignina són substàncies de naturalesa polimèrica.